El programa està preparat per a ser utilitzat per persones que precisen lector de pantalla, per això hem comptat amb la col·laboració de Víctor Maheux de la Fundació Manuel Caragol (www.funcaragol.org) i Ricardo Abad de la Organización Nacional de Ciegos de España (ONCE).
Permet l'aprenentatge de mecanografia per a persones que requereixin un lector de pantalla, per això té un funcionament diferent i conté diferents arxius específics:
Caràcters a dir: Conté la dicció de com la veu seleccionada dirà els caràcters separats durant la realització de l'exercici, d'interès sobretot quan s'ha d'utilitzar una veu que no correspon a l'idioma de l'usuari.
Tecles a dir: Conté la dicció de com la veu seleccionada anomenarà algunes de les tecles durant la realització de l'exercici. Per exemple: "Majúscules" referint-se a la tecla "Shift".
Paraules (o frases) a dir: Conté la dicció de com la veu seleccionada expressarà algunes frases o paraules concretes durant la realització de l'exercici. Per exemple: "polze", "però heu d'escriure". Ha estat inclòs pensant en usuaris que desitgin utilitzar el programa i aquest encara no s'hagi traduït al seu idioma.
Lletres que obliguen a lletrejar la paraula: D'interès per a persones que tinguin dubtes ortogràfics, conté les llistes de les lletres problemàtiques a incloure (i a excloure de les incloses).
Paraules que requereixen ser lletrejades: Pot ser d'interès quan s'executa un exercici obtingut per còpia des del portapapers, i hi hagi paraules que indiquin números (per a distingir, per exemple, '10' de 'deu') o, més rarament, paraules que es pronunciïn igual, o gairebé igual, però que s'escriguin diferent.
Pel funcionament amb el teclat Braille, en aquesta versió, no s'admet que una cel·la retorni més d'un caràcter.
Per l'emulació, s'utilitzen les tecles centrals (tecles FDS i JKL per 6 punts en el teclat llatí) del teclat d'ordinador, del teclat Braille de 8 (o 7) punts i de 6 punts. Per això cal que el teclat sigui de la qualitat suficient perquè detecti fins a 8 tecles premudes simultàniament.
S'ha utilitzat informació de la viquipèdia, scripts for the blind i Grafia Braille para a língua portuguêsa. En no ser completa la informació recollida, alguns dels teclats són incomplets o poden contenir errors.
A igual que en la modalitat en teclat d'ordinador, permet l'aprenentatge i l'escriptura.
Cada teclat Braille consta d'un arxiu de caràcters, on cada registre queda identificat pel contingut pels punts de la cel·la Braille. Cada registre conté un caràcter, que si és de control quedarà identificat per l'abreviatura estàndard utilitzada pels caràcters de control. En aquest darrer cas un altre arxiu conté el número del caràcter, l'abreviatura que l'identifica i la traducció opcional.
Disposa de dos editors:
El del teclat: amb les ordres habituals de les taules, sistema de indicació dels punts (i recerca de registre segons els punts) amb ratolí o no (per a persones que requereixen lector de pantalla).
El de la traducció dels caràcters de control.
Cada teclat Braille consta de dos arxius-taula:
El dels els caràcters, on cada registre queda identificat pel contingut dels punts de dues cel·les Braille. Cada registre pot contenir de 1 a 8 diferents parelles de caràcter (o caràcters, fins a 4) i condició (o condicions, de 0 a 2).
El de les condicions, que determinaran d'entre les parelles de l'anterior arxiu, el caràcter (o caràcters) escollit. Per exemple una condició habitual és la que indica que els següents caràcters seran xifres. Cada registre queda identificat pel contingut dels punts de dues cel·les Braille. Permet indicar l'extensió de la condició: si sols serà al següent caràcter, a un grup de caràcters determinat (per exemple els caràcters dels números), a tota la paraula o a tot (fins que no s'indiqui el contrari, per exemple la condició que indica que el text que segueix serà amb lletres llatines en el teclat japonès katakana). Es permet la transcripció que es dirà de la condició, així com definir condicions de desactivació d'altres condicions. No es permeten condicions que impliquin més de dos cel·les Braille.
Hi ha un grup de condicions predefinides que no cal declarar en l'anterior arxiu, com són les que indiquen que els caràcters són lletres que formen una paraula sencera, els que indiquen pel mateix registre que el caràcter designat és anterior o posterior a un altre (per exemple, sovint en el cas dels parèntesis obert i tancat), els que indiquen que ocupen el principi o el final de la paraula.
Disposa de dos editors:
Dels arxius de teclat: amb les ordres habituals de les taules, sistema de indicació dels punts (i recerca de registre segons els punts) amb ratolí o per quadre de diàleg, recerca de registre segons el caràcter, i àmplia comprovació del contingut.
De la llista que enllaça aquests teclats amb l'idioma.
Disposa d'un editor de sèries. Les sèries són llistes de seqüències de disposició de punts en les cel·les Braille a escollir, que determinen els caràcters en els exercicis de paraules creades amb caràcters escollits aleatòriament.
Permet realitzar exercicis de paraules creades amb caràcters escollits aleatòriament o de text copiat des del portapapers. A diferència de la modalitat en teclat d'ordinador no hi han exercicis preassignats, però permet de crear-los des del text copiat del portapapers.
Amb les paraules aleatòries es permet d'escollir les sèries a incloure, així com el nombre i la longitud de les paraules.
Amb el text enganxat del portapapers, a igual que amb l'altra modalitat, es fan les comprovacions necessàries (amb eliminació o substitució de caràcters).
Per funcionar en aquesta modalitat cal tenir carregat prèviament una (o vàries) veu/s pel sistema sintetitzador de veu SAPI (versió 4 o 5, aquesta últma actualitzada a Ia versió 5.1). Les veus Lernout & Hauspie de Text-To-Speech (TTS) es poden descarregar des de diferents portals, per exemple http://www.vioio.com/voices.htm, o http://www.microsoft.com/msagent/downloads/user.aspx en diferents idiomes, gratuïtament per alguns: castellà, anglès, francès, alemany, danès, italià, portuguès, rus, japonès i coreà. Les llibreries corresponents s’instal·len automàticament a la carpeta c:\Windows\Lhsp\.
Sense realitzar cap exercici, i teclejant en l’entrada principal el programa va dient quina tecla és i amb quin dit s’ha de prémer, això inclou les tecles de funció, inici, fi, fletxes, etc. Per algunes de les tecles: intro, tabulador, majúscules, barra espaiadora i Alt-Gr, s’associa a un so, així quan calgui escriure, per exemple: “A majúscula”, i per tal d’abreviar el temps en que el programa diu el que cal fer: sona el breu so corresponent a les majúscules i a continuació el programa diu la lletra “a”. Tots els sons poden, opcionalment, ser canviats.
La dicció de les tecles d’inici, fi, fletxes, intro, tabulador, etc. el programa les desa en una llista que l’usuari pot modificar, a igual que la dicció d’algunes paraules o frases determinades que les desa en un altre arxiu.
Pels exercicis, que hom pot escollir segons preferències, habitualment s’utilitzen combinacions de lletres que en si no tenen cap sentit, en aquest cas el programa va dient lletra a lletra la que toca escriure. En els exercicis obtinguts per còpia des del portapapers, i per tant es tracta de text amb sentit, el programa fa que es diguin les paraules a escriure una a una (fora que hi pugui haver confusió), quan s’acaba d’escriure sona el so corresponent de separació de paraules, habitualment el de l’espai, però pot ser el del tabulador o el de la tecla intro, segons el text i les opcions escollides.
Durant l’execució de l’exercici, i davant d’una equivocació, sempre sona el so d’error, es diu la tecla que s’ha premut i recorda la tecla a prémer.
En les següents vegades es diu la tecla que s’ha premut i s'indica com s’ha d’obtenir el caràcter. Així en el cas d’un caràcter que s’obtingui prement una sola tecla: s’indica amb quin dit s’ha de prémer, la mà i la fila on es troba, sempre tenint en compte la posició de repòs dels dits; per exemple si havia de prémer la lletra “f” que es troba en la posició sense desplaçament lateral de l’índex esquerra, el programa dirà “índex esquerra, fila 3”. Si la tecla a prémer era la “g” el programa dirà: “índex esquerra, desplaçament 1, fila 3”. Si el caràcter s’ha d’obtenir per una combinació simultània, per exemple per obtenir la “O” majúscula, primer sonarà el so de les majúscules i després les indicacions per localitzar la tecla on està situada la lletra “o”. Quan es precisi dos pulsacions no simultànies per obtenir el caràcter (com per exemple amb els caràcters accentuats del teclat espanyol), es dirà com obtenir la primera pulsació, s’afegirà la dicció de “i després” i finalment es dirà com obtenir la segona pulsació.
En les següents vegades es diu la tecla que s'ha premut i s'indica com s'ha d'obtenir el caràcter. Així s'indicarà els "punts" que cal prémer; per exemple si havia d'entrar la lletra "d" es dóna el missatge "Té que prémer 1, 4, 5" (o amb la dicció curta: "amb 1, 4, 5") . Si s'havia d'entrar un número i no s'ha entrat prèviament l'indicador numèric, es dóna el missatge "Abans ha de prémer Numeric amb 3, 4, 5, 6" (o amb la dicció curta: "Abans Numeric amb 3, 4, 5, 6").
Si es prem una tecla que no ha de ser utilitzada es dóna el missatge "Tecla premuda invàlida, torneu a reposicionar els dits", i en el mode d'escriptura si la combinació de tecles premudes no té assignat un caràcter es dóna el missatge "No s'ha trobat aquesta combinació de punts".
En el cas especial del teclat Braille amb 8 punts, quan apareix un caràcter de control, es diu l'explicació del control. Per exemple: per SOH es diu "Inici encapçalament".
Un dels problemes és que no hi ha gaires “veus sintetitzades” disponibles pel nombre d'idiomes existents, això fa que quan no existeixi una veu per a un idioma concret s'utilitzi una altra. Per exemple, ja que no hi ha una veu pel català: s'utilitza la veu espanyola com a veu substituta. Per tal d'ajustar la dicció de la veu substituta a la veu que es requereix, es pot definir pels caràcters, que hom cregui oportú, una dicció més ajustada per l'idioma substitut, així es pot indicar, anotant-ho a la primera llista esmentada, que el programa referint-se a la lletra “w” digui “doble be” en comptes de “uve”. L'anterior es fa extensiu a la denominació de les tecles de la barra espaiadora, majúscules, etc i a la denominació d'algunes paraules o frases; per exemple quan el programa diu “mig esquerra”, referint-se al dit mig de la mà esquerra, sona com “mic esquerra”, llavors Mecanog permet modificar-ho i fer que el sintetitzador de veu espanyola almenys digui “mich” en comptes del “mic”.